Benvinguts

Ja estem a punt de començar la IX Marxa Lo Calvari de l'Urgell.

Podeu consultar els cronos de altres anys (2016, 2017) i veure temps com el de JOAN SALAMAÑA MARESMA - 4:13.06. També podeu participar en el concurs de fotografia com van fer Jordi Balagué i Laia Torregrosa.

RENAIXEMENT

Lo Calvari 2018 from Club Esportiu Anglesola on Vimeo.

natura reneix natura reneix

El Sol ixent resta amagat darrere l'horitzó, espera pacient que passem de llarg i no el vegem. No vol tornar a parar, cada dia que el descobrim li toca comptar una estona més, caminem cap a l'equinocci. El bosc ens convida a passar, el terra encara és flonjo, una manta de fullatge d'ocres i marrons consumeix el terra. La humitat es barreja amb les petjades i ens arriba una olor compostada, de sota bosc fermentat amb acidesa de sutja. Avancem per una panoràmica de troncs obliqües, una meitat consumida pel foc i l'altra sense escorça, semblen Mikados escampats a granel i sense esma. El setge d'escorces negres que emmascara i el pendent fort del bosc, ens fan semblar i caminar com pingüins. Arbres encrostats s'ajupen i camuflen, com leprosos entre les ombres dels primers rajos del Sol ja descobert. La fusta escamada i despullada pel foc, espera pacient que els primers rajos del dia, enjogassats i atrevits, li eixuguin la rosada de la intimitat de l'última nit. No podem sortejar els vòmits de saba ambre que regalimen lentament per les escorces. Quedem envescats de cara i mans i ens refreguem amb un sarpat de fulles, que sembla que vulguin aixecar el vol a mesura que les sacsem. L'olor de teia i pinassa es converteix en una saliva amarga que ens atura davant del record. La voracitat de les flames bada les pinyes i els fa explotar les entranyes, escampant entre cendres de mort, a recer, llavors de vida.

EL NOSTRE PAISATGE.

La vida dels paisatges menats per les estacions de l'any, ens bressen els somnis amb una cronologia de colors que percebem naturals, formant part de la nostra rutina diària. Potser el costum ens domestica la mirada i ara busquem dins de capses plenes a vessar de records, sisquere una pinzellada de color del que ens envoltava. L'atzar atret per la negligència de la mà de l'home, ens trasbalsa i desperta enmig del camí, plenant de foc, fum i foscor, casa nostra. El temps, passatger imparable, contempla ingràvid enmig de la natura l'horror de les flames que cremen tot el que gosa mirar-les als ulls, cobrint l'existència amb una manta negra. Pels indrets on es gesta la marxa de Lo Calvari, boscos de pins i alzines, arbustos envoltats de vinya i conreus vetllats per cabanes i marges de pedra, encara s'hi veu la petjada ferèstega del foc, un mal company de viatge del que aquests paratges solitaris sempre recelen. Amb això els contrastos són evidents, un aiguabarreig amb llàgrimes de rosada negra de sutja, acaronades per petites pinzellades de verds renascuts, que lluiten per vèncer la grisor dominant del que havia estat una vida de color dins una capsa, ara emmascarada, de records.

LA NOSTRA CULTURA.

Esperem que gaudiu d'aquesta ruta esportiva i cultural.

La Comissió Organitzadora

CONSELLS PER PARTICIPANTS